Les dents del conill són d’arrel oberta, vol dir que tenen un creixement continuat durant tota la seva vida (de 2 a 3 mm per setmana).

Les malalties dentals en conills (Oryctolagus cuniculus) tenen un origen multifactorial en la majoria dels casos i hi ha certa controvèrsia sobre la importància relativa d’aquestes en el desenvolupament del problema, encara que es sosté que les principals causes es relacionen amb deficiències d’alimentació. No obstant això, a continuació veurem totes les causes que poden ocasionar aquest problema:

Causes genètiques: malauradament, la interferència de l’espècie humana en la selecció genètica de noves races de conills a donat origen a canvis anatòmics que condueixen a l’aparició de diverses patologies. En el cas dels problemes dentals, els canvis en el tamany i la configuració del crani de les races petites de conills pot provocar un escurçament en la longitud de la maxil·la que no sempre va acompanyat del mateix en la mandíbula. D’aquesta manera s’alteren els recolzaments de les arcades dentals i, per tant, el seu desgast provoca l’aparició d’aquestes malalties dentals

Traumatismes: els traumatismes a la cara poden donar lloc a fractures de mandíbula que, poden arribar a impedir la correcta oclusió dels molars. Si es fracturen els incisius, pot veure’s afectat l’angle de creixement dels mateixos i això altera l’oclusió.

Patologies sistèmiques: aquestes patologies afecten a la conformació de les peces dentals com a alteració del calci. Això provoca un despreniment de les dents de la seva geniva i això, al seu torn, impedeix un correcte desgast de les peces dentals.

Problemes dietètics: Existeix la creença generalitzada que les millors dietes per als conills estan basades en pinsos. Cal controlar-ne el consum perquè el principal problema que presenten les dietes a base de pinso en els conills, a banda de fer que el conill engreixi excessivament, és que al ser un aliment de fàcil polvorització i alta concentració energètica, implica una menor quantitat d’aliment ingerit i, per tant, un menor temps mastegant amb menor desgast de les peces dentals.

A més, cal tenir en compte que el tipus de moviment necessari a l’hora de mastegar el pinso és vertical, mentre que amb el fenc i l’herba es necessiten moviments de tipus lateral que permeten un correcte desgast de tota la superfície de les corones molars.

Cal tenir en compte que el sobrecreixement de les corones molars inferiors provoca úlceres en la llengua del conill. A la vegada, això provoca salivació excessiva que pot conduir a l’aparició de dermatitis en la papada i disfàgia, que és produeix quan la llengua ja no pot empènyer correctament l’aliment per a ser ingerit.

Prevenció:

Degut a la complicació en els tractaments i al mal pronòstic d’aquestes patologies, el més recomanable és una bona prevenció. La millor prevenció és una dieta adequada.

Si tens dubtes, consulta sempre al teu veterinari perquè són els que millor t’aconsellaran sobre la salut de la teva mascota.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies