+34 977114166 info@bitxusclinicaveterinaria.cat
  • Google
  • RSS
  • Google
  • RSS

En el nostre blog anterior us parlàvem de la cura dels animals geriàtrics i de quines pràctiques podíeu dur a terme per millorar la seva qualitat de vida. Avui continuem enfocant-nos en aquest tema, aquesta vegada per parlar-vos del síndrome de disfunció cognitiva, una patologia que afecta els animals geriàtrics i de la que volem fer ressò en aquest blog donat el desconeixement existent envers ella. Comencem!

Quan parlem d’un síndrome sempre fem referència a un conjunt de símptomes. En el cas de l’SDC, els trets principals que el caracteritzen són:

  • Són els animals geriàtrics els qui pateixen els símptomes.
  • La simptomatologia cursa amb un deteriorament progressiu de les capacitats cognitives de l’animal.
  • L’SDC afecta al sistema nerviós central, tractant-se així d’una malaltia degenerativa.
  • La majoria de signes aparents són canvis en el comportament de l’animal.
  • No existeix cap causa mèdica evident que justifiqui els canvis.

 

Tot i que el síndrome de disfunció cognitiva es dóna en entre un 14 i un 35% d’animals geriàtrics, d’aquest 14% de casos compatibles amb l’SDC només l’1’9% són diagnosticats com a tal. Això és una clara evidència que es tracta d’una patologia infradiagnosticada, donat que la seva prevalença és prou elevada.

 

El Síndrome de Disfunció Cognitiva i les seves característiques

L’SDC és una patologia en la qual es pot fer evident un únic símptoma, mentre que altres casos poden presentar-ne diversos.

Aquests signes poden afectar a la seva orientació, a les interaccions socials, al cicle de la son, als hàbits i aprenentatge, al nivell d’activitat o bé al nivell d’ansietat.

A continuació us n’enumerem alguns dels més comuns:

  • No reconèixer a persones o animals familiars
  • Irritabilitat, por i/o agressivitat amb persones o altres animals
  • Més activitat durant la nit i son durant el dia
  • Dificultat per aprendre o recordar ordres apreses anteriorment
  • Augment de l’ansietat en separar-se dels propietaris
  • Orinar o defecar a llocs inadequats
  • Conductes repetitives

 

D’altra banda, cal destacar que és comú que els animals que presenten SDC es trobin en una edat tan avançada que puguin mostrar altres tipus de dolències o problemes mèdics.

Com a propietaris d’un bitxu geriàtric, com us afecta que pateixi el Síndrome de Disfunció Cognitiva?

Tot i que no existeix un tractament capaç de curar l’SDC, comptem amb diversos mecanismes que ens poden ajudar a alentir l’evolució de la malaltia i millorar la qualitat de vida del nostre bitxu.

 

Rutines i hàbits

Un dels motius més influents en l’estrès dels animals de companyia és la imprevisibilitat i l’absència de rutines. Per això mateix, és important assolir una sensació de control de l’entorn per part del nostre bitxu. Per aconseguir-ho és recomanable la creació d’horaris fixes, tant per menjar com per passejar o jugar.

 

La importància de l’entorn

L’entorn és un dels factors més importants per a la progressió de la patologia, i també l’aspecte on més podem influir com a propietaris.

En aquest sentit, l’entorn pot enriquir-se incrementant l’estimulació de cara al gos/gat, a més d’adaptar la llar a les seves necessitats i capacitats.

D’aquesta manera, és important remarcar que cada cas és diferent, de manera que haurem de ser hàbils observant el comportament de l’animal per veure en quin o quins àmbits necessita major intervenció. Per exemple, en el cas d’un gos amb problemes de mobilitat s’aconsella augmentar els passejos i que la durada dels mateixos sigui breu.

 

Així doncs, comptem amb diferents tècniques per enriquir l’entorn:

  • L’enriquiment social fa referència a un increment del contacte social de l’animal, tant amb el seu propietari com amb altres animals.
  • L’enriquiment ocupacional consisteix en la incorporació de diferents activitats que permetin que l’animal estigui ocupat part del dia.
    Algunes de les alternatives més populars són les catifes olfactives o les joguines dispensadores.

Un altre exemple més concret és el cas d’animals amb dèficits sensorials com ceguera o sordesa. En aquest cas, ens pot ser d’utilitat fer que el terra tingui diferents superfícies (amb l’ús de catifes, per exemple), o emprar aromes que ajudin l’animal a ubicar-se dins les estàncies de la casa.

 

Totes aquestes pràctiques es basen en que l’enriquiment ambiental i l’activitat voluntària augmenten la producció de neurones. D’aquesta manera, s’aconsegueix millorar la seva capacitat cognitiva.

 

Finalment, l’alimentació del nostre bitxu també juga un paper clau en la progressió de l’SDC.
En aquest sentit, apostar pels suplements dietètics té l’avantatge de tenir pocs efectes col.laterals, de manera que acostuma a poder combinar-se amb la majoria de fàrmacs. Alguns dels suplements més indicats són els olis botànics, les vitamines del complexe B, els antioxidants, l’arginina o els àcids grassos poliinsaturats.

En definitiva, el Síndrome de Disfunció Cognitiva és una patologia que requerirà de la nostra voluntat i perseverança per fer-la més amena i menys desagradable, tant per als nostres bitxus com per a nosaltres mateixos.

Com sempre diem, no deixeu passar cap signe evident i consulteu el vostre veterinari de confiança des del primer moment, perquè us indiqui quina és la millor manera de procedir des de l’inici de la patologia.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies