Les puces, les paparres i els mosquits, son l’enemic contra el qui lluitar. De puces i paparres n’hi ha tot l’any, no ens enganyem! Tot i que cal reforçar la protecció́ dels nostres de manera extrema durant els mesos de calor.

A continuació us volem donar alguns consells per reconèixer aquest enemic.

Puces:

  • Si el teu gos arriba a casa amb companyia de les puces, has de tenir en compte que aquestes poden ocupar casa teva en forma d’ous i larves, que encara que no es vegin a simple vista, en la seva eclosió́ poden re infectar al gos i produir-nos als humans picades força molestes.
  • Alguns gossos poden patir un quadre d’al·lèrgia a la saliva de la puça i fins i tot poden transmetre paràsits a nivell intestinal.

Mosquits:

  • El flebòtom, que és el mosquit transmissor de la leishmaniosi, es troba a la majoria de zones càlides del mon. La zona on nosaltres ens trobem, el Mediterrani, és un lloc força freqüentat per aquest insecte. Els Flebòtom estan actius tot l’any, tot i que augmenta el risc de picada des de la primavera fins a la tardor (època de més calor) i sobretot a la sortida i a la posta de sol.
  • A part d’aquest, hi ha altres mosquits que poden contagiar la Dirofilariosi canina o malaltia del cuc del cor (d’aquest en parlarem detalladament en el proper blog)

Paparres:

  • Les paparres son força desagradables. Es fixen al gos i s’alimenten de la seva sang durant dies. Produeixen debilitat, pèrdua de sang, aprimament progressiu,… per no parlar de la quantitat de malalties que poden transmetre, com l’Erlichiosi i la malaltia de Lyme (en humans) i totes elles poden ser mortals.
  • Les Paparres s’han de treure com més aviat millor. Hi
    ha diverses maneres. Ara us n’explicarem una: Primer hem d’estabornir el paràsit posa’n-t’hi oli o alcohol. Després, amb unes pinces s’agafa el cap del paràsit fermament al punt on està enganxada . Estirar per treure la paparra de la pell. És important no xafar el cos, ja que pot ser contraproduent. Després de treure la paparra, netejar la zona amb sabó neutre i aigua. Vigilar la zona i si s’inflama , feu una visita al vostre veterinari.
  • Les picades de paparra poden suposar un greu problema per als humans.
  • Acostumen a estar amagades a les herbes, troncs, roques…
  • Les paparres es poden trobar per tota la superfície corporal però tenen predilecció per les àrees i les zones corporals de pell més fina, com la cara, les orelles, axil·les, zona interdigital…

La pèrdua de sang en infestacions greus i la destrucció de cèl·lules de la sang que provoquen alguns dels paràsits que trasmet la paparra, poden desencadenar anèmies greus.

En tots aquest casos, es importantíssim una bona PREVENCIÓ. Hem de recordar que la protecció s’ha de dur a terme durant els 12 mesos de l’any, ja que en el cas de les paparres, per exemple, només deixen d’estar actives quan les temperatures baixen dels 6 graus.

Demaneu informació al vostre veterinari perquè és qui millor us pot assessorar. Hi ha molts productes (pipetes, pastilles, collar) que us poden ajudar a lluitar contra aquest paràsits. Informa’t i tria el millor per al teu bitxu.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies