Les excursions amb els nostres peluts augmenten amb l’arribada del bon temps. Sabem que això és un fet que de segur alegrarà molt el teu bitxu, però alhora cal ser conscient dels possibles riscos que també hi ha. Més concretament, en aquest blog parlarem de les espigues i les ferides que provoquen en gossos.
Per començar, què son exactament les espigues?
Les espigues són beines que recobreixen les llavors de diverses plantes. Són de color verd quan encara no han madurat, i van transformant-se fins a ser grogues quan ja estan seques.
La seva aparença exterior les fa fàcilment indentificables, i acostumen a aparèixer en llocs amb vegetació com ara parcs, muntanyes, jardins…
Com comentàvem abans, la primavera i el bon temps porta l’arribada d’aquestes beines, que es perllonga fins al final de l’estiu.
La seva aparença en forma de fletxa i la seva capacitat d’adherir-se a múltiples superfícies les fa un enemic perfecte per als gossos. Sobretot, quan l’espiga ja s’ha assecat és quan suposa un perill real. És en aquest moment quan la beina té una gran facilitat per desprendre’s de la planta i adherir-se al gos.
Gràcies a aquesta forma d’arpó, les espigues poden adherir-se al gos o bé per contacte de la pell o bé per una trepitjada.
L’adherència de les espigues és molt alta degut a aquesta forma i també a la similitud que tenen amb un paraigües. D’aquesta manera, la seva forma d’actuar és clavar-se mitjançant l’agulla i, just després, unes varetes interiors s’obren per impedir que retrocedeixi.
Les espigues poden clavar-se a gairebé qualsevol part del cos dels gossos, tot i que hi ha certes zones amb més tendència a fer-ho. Aquestes són les següents:
- Entre els dits de les potes: és molt comú que, si el nostre pelut trepitja una espiga, aquesta es clavi als coixinets de les seves potes. La complicació sorgirà si no ens n’adonem que la té clavada, ja que l’espiga pot anar guanyant profunditat. En aquest cas pot donar lloc a infeccions amb pus (abscessos) i fístules. En aquest cas, el millor és acudir a un centre veterinari per a que l’espiga sigui extreta.
- Al pelatge: el pèl del gos també es un àrea on les espigues s’adhereixen freqüentment. Cal tenir especial cura en aquest sentit si el nostre gos té el pelatge llarg, ja que aleshores pot ser més difícil localitzar l’espiga.
- A les oïdes: en cas que l’espiga s’introdueixi a l’oïda del nostre pelut caldrà que actuem amb rapidesa. Això es deu a que, si l’espiga continua inserint-se pot arribar a perforar el timpà.
Una possible manera de detectar-ho és fixar-nos si el gos decanta el cap en direcció a un dels costats. Aquest signe ens pot indicar la possible presència d’una espiga.
- Al nas: la zona nasal dels gossos és una part molt sensible del seu cos. Per aquest motiu, si una espiga s’adhereix en aquesta zona és molt probable que el gos sagni.
A banda, també es força comú que l’animal esternudi fortament i de manera freqüent.
- Als ulls: les espigues en zones oculars acostumen a ser fàcils de detectar ja que l’ull de l’animal s’inflama i es tanca. Són molt perilloses i molestes per a l’animal, podent arribar a crear infeccions greus i ceguera en els casos més extrems.
Problemes que poden derivar-se de l’adhesió d’una espiga al nostre bitxu:
Ferides: pot ser que s’origini una ferida normal i la tractem a temps, però també és possible que no la veiem i aquesta continuï adherida al gos. En aquest cas, l’espiga es queda clavada a la pell i pot produir-se un abscés de pus que probablement requerirà atenció veterinària.
Úlceres oculars: si tenim la mala sort que l’espiga acaba a l’ull del nostre gos cal que ens dirigim a un veterinari el més aviat possible. Les espigues als ulls són molt molestes i això pot fer que l’animal es rasqui constantment per treure-se-la i acabi originant-se una úlcera.
Dermatitis: si no ens assabentem que l’espiga s’ha adherit a la pell del gos pot ser que es formi un nus de pèls al seu voltant. Aquest nus farà que el gos el llepi intentant calmar la molèstia, fet que pot derivar en una dermatitis.
Què podem fer per evitar les espigues?
- Buscar àrees netes i intentar no anar a zones amb gran concentració d’espigues
- Revisar el cos del gos cada vegada que tornem de passeig
- Considerar tallar-li el cabell a l’animal durant l’època primaveral i estival
- Raspallar el gos una vegada al dia
En definitiva, com podeu veure les espigues són perills que no podem infravalorar. És molt habitual que, per la dificultat per detectar-les o per la poca importància que se li poden donar, aquestes avancin i les conseqüències siguin més greus. Actua a temps i visita el teu centre veterinari en observar el mínim indici, ja sigui en la seva aparença o en la seva conducta!