Un dels motius més freqüents de visita d’urgència en gossos són les reaccions al·lèrgiques agudes, sobretot durant la primavera i estiu.
PER QUÈ ES PRODUEIXEN?
Les reaccions al·lergiques més freqüents que pateixen els gossos són provocades per contacte amb la processionària del pi, picades d’abelles, formigues, aranyes…. O, en menor mesura, per al·lèrgies alimentàries o contacte amb diverses substàncies o plantes, reaccions a vacunes i també a certs medicaments.
SÍMPTOMES
- Inflamació de la cara, sobretot al voltant dels ulls, galtes i llavis
- Bonys per tot el cos
- Picor, malestar generalitzat i nerviosisme
- En casos més greus:
- Vòmits, diarrea
- Mucoses pàl·lides
- Taquicàrdia
- Edema de la llengua i la glotis
- Dificultat respiratòria…
Els símptomes poden aparèixer en només 30 minuts després del contacte i, si la reacció és molt greu, poden progressar i aparèixer símptomes més complexos que poden arribar a causar la mort de l’animal.
QUÈ HEM DE FER?
Si ens trobem davant d’una situació com aquesta el més important és córrer cap al veterinari, i, si el vostre veterinari no està obert i no té servei d’urgències, us heu de dirigir a un hospital tan aviat com pugueu.
Si s’inicia el tractament a temps, el pronòstic és favorable, però en cas que estem davant una reacció anafilàctica el pronòstic és molt greu i pot causar la mort de l’animal.
TRACTAMENT
Aquest dependrà de l’estat en què es trobi l’animal i de la gravetat dels símptomes.
En els casos més lleus generalment es pauta una medicació injectable que consisteix en corticoesteroides i antihistamínics, seguits d’alguna pauta per casa fins a la desaparició dels símptomes.
En els casos de més gravetat que cursin amb dificultat respiratòria (edema de la llengua i la glotis) el tractament és d’urgència extrema, necessitant en molts casos oxigenoteràpia, fluïdoteràpia i, en aquells casos més greus, la realització d’una traqueotomia perquè l’animal pugui començar a respirar.
Us mostrem a continuació el cas de la Kira, una gosseta amb una reacció anafilàctica greu que gairebé li causa la mort.
La Kira arriba amb edema de la zona ventral del coll i dificultat respiratòria progressiva.
A la radiografia veiem una zona inflamada que dificulta el pas de l’aire a través de la tràquea.
En conseqüència, hem d’entrar a quiròfan i practicar una traqueotomia temporal que l’animal tindrà durant uns dies fins que desaparegui la inflamació i edema de la zona.
La Kira es troba perfectament i ja se li va retirar el tub de traqueostomia.
Dues setmanes després fa vida completament normal.
DAVANT LA GRAVETAT QUE LA SITUACIÓ POT COMPORTAR, DES DE BITXUS RECOMANEM TOTALMENT ACUDIR AL VETERINARI D’URGÈNCIA DAVANT QUALSEVOL REACCIÓ AL·LÈRGICA, SIGUI DE L’ORIGEN QUE SIGUI. PER SORT LA MAJORIA DELS CASOS DE REACCIONS AL·LÈRGIQUES EN GOSSOS EVOLUCIONEN BÉ AMB UN TRACTAMENT FET A TEMPS.