La incorporació d’un segon gat a casa és difícil, però amb unes pautes es pot aconseguir.
Exceptuant casos de gatets emparellats que es crien junts, no hi ha una recomanació universal sobre quina és la millor manera de fer-ho: l’èxit rau en el caràcter de cada animal, ja que hi ha grans diferències individuals a l’hora de socialitzar-se.
Tot i que alguns gats desenvolupen relacions afectives molts satisfactòries amb altres gats, molts d’altres perceben aquest canvi com una situació d’estrès, però en alguns casos es pot arribar a tolerar.
Tot i així, cal saber que les probabilitats d’èxit disminueixen si en el primer contacte hi ha mostres d’agressivitat. Per això, cal fer l’esforç de fer una introducció progressiva; intentant limitar el ritme i la dinàmica de las poblacions naturals que permetin que cada animal s’acostumi, primer, als sorolls, després a l’olor i al contacte visual i, finalment, físicament. A més, aquest protocol facilita que el gat nou vagi guanyant confiança en el seu nou entorn.
Tot aquest procés ha de ser planejat i supervisat pel propietari, de manera que es pugui observar atentament l’animal si no està còmode en la fase en què es troba. Forçar-los en excés pot provocar el fracàs del programa. Tenint en compte que, de manera natural, els gats prefereixen relacionar-se amb la novetat “al seu ritme”, mitjançant successius apropaments i retirades, és important recordar al propietari la importància d’adaptar l’espai amb suficients amagatalls que permetin a l’animal retirar-se, si ho vol, per sentir-se més còmode.
També és molt recomanable la col·locació d’un Feliway difusor a l’ambient per intentar que els animals se sentin més a gust.
Quines pautes cal seguir?
- En primer lloc, hem de tenir els animals separats per grups que ja estan establerts. Col·locarem els 2 gats en una habitació i a l’altre gat independent, lliure per la casa
- Quan hagin passat uns dies, simplement farem un intercanvi d’un lloc a l’altre. És important utilitzar el menjar que més els agradi durant aquests canvis.
- Passarem una tovallola per la zona de la galta del gat i la posarem a la zona dels altres gats, per veure com reaccionen. Si bufen la tovallola haurem de ser més curosos i pacients perquè vol dir que els costa més adaptar-se.
També ho haurem de fer al revés: passarem la tovallola per la galta dels altres gats i li donarem al nou gat, per veure com reacciona.
- Si ja han tolerat l’olor de la tovallola, ara, cal anar un pas més enllà i canviar d’ambient.
Sense que els dos animals es vegin directament, passarem els dos gats al territori del gat nou i, el nou, al lloc on estan els altres dos, perquè ho olorin. Això, ho farem durant una estona diversos dies seguits. Després, els portarem al seu lloc sense que es vegin.
- Si tot això ha funcionat, passarem al contacte visual directe, però sense que es puguin fer mal. El més adequat seria utilitzar una porta amb tela mosquitera, o de vidre. Primer els obrirem la porta, cada un a un lloc i ho adaptarem amb menjar perquè associïn la seva companyia com alguna cosa positiva.
- Si tot això funciona, passarem a l’última fase que es retirar les teles i, amb una llauna de menjar, els posarem en un mateix espai, però per separat
- Si tot surt bé, ja tindreu una llar amb gats feliços.
Per evitar problemes a la casa, haurem de posar diversos punts d’aigua i menjar, diverses sorreres i diferents zones de descans separades. Pot ser que es tolerin, però no vulguin compartir-ho. L’únic que busquem es que hi hagi una bona convivència, però que es portin bé o no, ja no depèn de nosaltres. Si augmentem els punts comentats anteriorment, és més probable que tot vagi bé; s’han de facilitar punts alts per amagar-se o fugir i moltes zones de menjar perquè és possible que un gat no deixi menjar als altres i, si tenen diverses opcions, es més difícil que un dels gats tingui el “monopoli”.
Aquest procés requereix paciència, així que no és cosa de dos dies. Una bona introducció és clau per una bona convivència; és millor estar unes setmanes amb aquest procés que tenir una mala relació per sempre.